Terres mortes, Núria Bendicho

Herències maleïdes de nissagues familiars

Núria Costa Brugué

Terres Mortes és la primera novel·la de Núria Bendicho i Giró, publicada l’any 2021 per l’Editorial Anagrama, a partir de les recomanacions del jurat del 5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la. L’autora ens presenta una història rural ambientada en unes terres catalanes, durant els segles XIX o XX.

“Els ulls de la mare semblaven més morts que els d’en Joan. Premia amb la mà esquerra el genoll del seu fill i amb l’altra es netejava les dents tot rascant-se amb les ungles fins els buits coberts de geniva negrosa”. Aquesta obra arranca amb una frase punyent que ja marca l’inici del que serà una història d’una nissaga familiar plena de crueltat i secrets. Algú ha disparat un tret a en Joan, una bona persona, i ningú sap qui ha estat. A partir d’aquí, els diferents narradors d’aquesta novel·la coral plasmen com han viscut aquest assassinat, cadascú des del seu prisma particular i les seves experiències personals. El lector que, mica a mica, va desgranant què ha succeït, és testimoni de les vides dures, rústegues, dels membres de la família Capdevila Planadevall.

Bendicho desenvolupa un univers catastròfic impressionant a partir de l’existència d’un personatge central, una dona traumatitzada que, tot i voler sortir de l’infern, en crea un de nou. I ens demostra que, la maldat, encara que oculta, sempre aflora a la superfície. A banda, un altre dels personatges que cal remarcar és la natura, a la qual l’autora atorga un paper important.

A Terres Mortes, el lector es pot posar fàcilment al lloc dels diferents personatges, membres de la família i alguns habitants del poble: el nen, un dels fills bondadosos, a qui ningú fa cas; la Maria, una germana amb un embaràs no desitjat, fruit del pecat; La Marieta, a qui li ha tocat jugar unes cartes que finalment entén; en Pere, que no se n’adona de la missa la meitat; en Jaume, el pare, que només treballa i no sap què s’hi cou a casa seva; en Tomàs, el germà esquerp i rude; la mare, que surt d’un infern per caure en un de propi. I enmig, les veus de la Dolors, la prostituta del poble; l’Esteve, el seu fill, que es pensa que la casa dels Capdevila també és la seva;  la Rosa, filla de l’alcalde; un capellà, que amaga un gran secret i l’Enriqueta, una cuidadora d’avis. A través d’aquestes mirades, el lector descobreix un final colpejador, en el qual podem entreveure que les coses, en general, no són el que semblen, i on la maldat es disfressa de bondat (o a l’inrevés).

Val a dir que Terres Mortes ens remet a grans autors de la nostra literatura, com Caterina Albert, així com de la literatura universal, com William Faulkner. En aquest sentit, no solament es pot emmirallar en Drames Rurals (Víctor Català, 1902), sinó que en algun dels successos el lector hi pot trobar reminiscències a Mentre em moria (William Faulkner, 1930). Així mateix, ens pot fer recordar d’altres obres no tant conegudes, com Tannöd, el lloc del crim, d’Andrea Maria Schenkel (2008).

Una novel·la que atraparà a joves i adults amants dels misteris, dels ambients rurals, del gòtic i d’un dels arquetips argumentals de la literatura: la família com a institució on resideix la llavor del mal.

Edicions

Recursos

Podeu conèixer més sobre l’obra i l’autora en aquesta entrevista que Xavier Graset va fer a Núria Bendicho, l’any 2021:

També és interessant la conversa entre l’autora i Álvaro Colomer, de la mà de l’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, 2021):

Enguany, la novel·la ha estat finalista del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’any 2021. Vegeu-ne el tràiler:

Així mateix, per a saber-ne més, us deixem un podcast del matí de Catalunya ràdio: