El perquè de tot plegat, Quim Monzó

Uns relats “diferents”

Carles Ramírez López

Publicat el 1993, El perquè de tot plegat és un recull de 30 contes breus independents els uns dels altres, destinat a un públic adult, on les relacions humanes i sobretot les amoroses es tracten de forma crítica, molt directa, amb sarcasme i humor.

Si intentem fer un anàlisi del conjunt de l’obra, podríem dividir els contes en dos grans blocs:
• Aquelles històries que ens expliquen les relacions personals, el desig i l’erotisme (“Entre les dotze i la una”, “Pigmalió”, “Vida matrimonial”, “El cicle menstrual”,…) i l’afrontament de les adversitats que s’acaben superant, com a “L’eufòria dels troians”.
• I les històries on es fa befa dels tòpics que, hàbilment, Monzó trasllada als contes clàssics tot canviant-ne el relat o el final (“La bella dorment”, “El gripau”, “La fauna”,…).

Però a tot el llibre hi ha un nexe comú en el qual es presenta un ampli mostrari de relacions emotives amb formes molt diverses, que van des del relat en tercera persona, registre del conte tradicional, a la confessió, on Monzó parodia el romanticisme i el sentimentalisme més arcaic.

En cada conte, l’autor transmet la seva idea sobre la societat i ho fa amb imaginació i crítica descrivint situacions en les que aconsegueix una prosa molt planera amb un bon domini del diàleg. Monzó juga constantment amb el llenguatge, amb frases curtes i precises, de forma molt natural, i provoca al lector per tal que aquest rebi totes les sensacions i sentiments dels personatges i crear així una reflexió, un debat propi al voltant de les diferents històries.

Premi Ciutat de Barcelona (1993) i Premi de la Crítica ‘Serra d’Or’ (1994).

Edicions

Adaptacions

El perquè de tot plegat és una pel·lícula catalana dirigida per Ventura Pons l’any 1995 a Barcelona, adaptació cinematogràfica del recull de relats homònim de Quim Monzó. Es tracta d’un fris minimalista que tracta de la conducta humana en quinze històries diferents, cadascuna corresponent a un segment. El film va rebre nombroses distincions:

Recursos

Discurs íntegre de l’escriptor Quim Monzó, que va inaugurar la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, que tenia la cultura catalana com a convidada d’honor. Aquest “anti-discurs” és considerat un dels millors de l’escriptor, que va ser ovacionat per la seva originalitat i el gran impacte que va causar:

Transcripció del discurs, publicat a Vilaweb el 9 d’octubre de 2007.

Quim Monzó i la reialesa : un monòleg de 1994 que va ser censurat i que va comportar unes grans conseqüències en el seu moment. La Casa Reial espanyola va expressar la seva protesta oficial per les opinions ofensives contra la corona en el programa “Persones Humanes” de TV3, Televisió de Catalunya. Televisión Española, per la seva banda, va vetar l’escriptor en nombrosos programes i, aquest fet, va posar en entredit la independència de les televisions públiques i la influència de la corona sobre els mitjans de comunicació: