La campaneta de vidre es trenca
Núria Costa Brugué
Jordi Estrada, escriptor i filòleg manresà, ens presenta la seva segona novel·la, Lilinne i les bombolles de sabó (2022).
Durant l’estiu del 1872, Gustave Flaubert i la seva neboda van passar uns dies de vacances a Banyeres de Luixó (França), una ciutat a tocar del Pirineu Català. Un viatge de Jordi Estrada a aquest municipi, juntament amb la lectura de la correspondència entre Flaubert i la seva amiga George Sand (pseudònim de l’escriptora francesa, Amandine Aurore Lucile Dupin) van ser el punt de partida d’aquesta dolça obra de ficció.
I Caroline, amb una mitja rialleta d’entremaliada, tornà a la cambra, entrà al bany, deixà caure el barnús a terra, escampà uns pètals de sabó impregnats d’espígol damunt l’aigua de la banyera i s’hi submergí fins al coll. Coberta per una mar d’escuma, a la carícia ingràvida de l’aigua. Com un nenúfar.
«Tant Caroline com el seu oncle havien dipositat moltes esperances en aquella estada d’estiu, lluny de casa i els compromisos. Tot d’una, tots aquests compromisos i una plena dedicació literària d’anys, però sense gaire glòria ni benefici, l’havien fet sentir precoçment vell i fatigat. Caroline tampoc no passava per un bon moment». Flaubert, home de lletres amb un innegable disgust per l’època en la qual li havia tocat viure, i sota prescripció mèdica, preveu, amb la neboda, passar un estiu plàcid a la ciutat balneària Banyeres de Luixó. Tanmateix, l’estada es complica per moments a partir de diferents successos que alteren la tranquil·litat d’ells dos i de tot l’entorn i que enrareixen l’ambient: l’aigua de les fonts està infectada i la gent emmalalteix, i, tant els habitants de l’indret com els turistes, es veuen immersos en una sèrie de crims esgarrifosos.
Tot i que l’autor de Madame Bovary va ser un escriptor conegut, a la novel·la pren rellevància el personatge de la jove Caroline, a qui ell anomena amorosament Lilinne. La història, que trasllada el lector a la França del segle XIX, retrata de forma veraç la insatisfacció de la burgesia de l’època, tot i viure amb comoditat i benestar. La zona de confort, tant anhelada per alguns, és com una cotilla per Lilinne, que es sent presonera del seu context i hi vol posar remei. I és que, a vegades, les bombolles poden esclatar.
La narrativa de Jordi Estrada, de fàcil lectura, és rica en descripcions, molt detallades, sobre els records i la natura. A banda, s’hi troben una sèrie d’evocacions literàries: des de Madame Bovary a obres de l’escriptora George Sand (la lectura de Lilinne) o d’ Alexandre Dumas (que també fou resident a Banyeres de Luixó). Tots aquests elements, faran que el lector s’endinsi en aquesta història en la que sembla que no ha de passar res, però on hi passarà de tot.
Edicions
| [cat] | Lilinne i les bombolles de sabó | Edicions de 1984, Col. Mirmanda | 2022 | 320 pàgines |
Recursos
Us pot resultar interessant l’entrevista que Aina Font fa a Jordi Estrada pel diari Nació Digital, en la qual es pot entreveure la llavor que va portar l’autor a escriure aquest llibre: Entrevista a Nació Digital, 12 febrer 2022
Si en voleu saber més, aquí podeu veure la conversa de Xavier Graset amb l’autor el 25 de març de 2022:
També, de la publicació de la novel·la, se’n va fer ressó el digital de cultura Núvol: Article de Núvol, 31 març 2022
Comentar aquest llibre