Artemísia, Maria Àngels Anglada

L’amor transformador

Núria Costa Brugué


Maria Àngels Anglada escriu aquesta novel·la, Artemísia, a resultes del viatge que va fer a Mitilene (Grècia), l’any 1988, amb la seva germana Pilar. Com veureu, Artemísia (1989) és una obra d’una alta sensibilitat poètica.

“El mar hi semblava encara més blau, més obert. Ara, però, estava content d’haver-me quedat a la torre, de compartir, per unes hores, la cordialitat de la Laura i la bellesa de l’Electra. Desitjava penetrar e l’enigmàtica vida interior de l’Artemísia, reflectida en els matisos canviants dels seus ulls.”

A la novel·la, un dels fils conductors que hi trobem presents és l’amor: l’amor que sent Artemísia pel seu fill Sandro i, també l’amor, sobretot, de Climent Moragues per Electra. Un altre sentiment d’amor present és el valor de l’amistat. Alhora, com sovint en l’escriptura d’Anglada, hi pren protagonisme la bellesa, sovint caracteritzada per elements del món clàssic antic, del món de les Arts (música, pintura…) i per l’encant de les plantes, les flors i els elements naturals, en general. Tanmateix, a la novel·la hi trobem contraposicions: aquí, l’amor i la mort van de la mà; així com també ho fan la felicitat i la infelicitat, el present i el passat, la joia i el dolor… Alhora, durant tot el relat ens acompanya el sentiment de pèrdua: la pèrdua dels éssers estimats i la negació d’aquesta trista realitat.

Artemísia ens parla de l’amor que sent Climent Moragues, un violinista català, per Electra, una jove estudiant atenesa. Ambdós s’han conegut a casa d’Artemísia i Laura, dues germanes que els acullen a casa seva. Mitjançant aquest amor dels dos joves, envoltat de música, pintura, i també de misteri, el lector es veu transportat al paisatge idíl·lic de Mitilene, i al mar on la poetessa grega Safo es va banyar tants segles abans.

La narració d’aquesta història és plena de detalls i adjectius i, tot i que enganxa des del primer moment, s’ha assaborir lentament. Un dels punts forts de l’autora és recuperar la vida o les relacions familiars d’alguns personatges a través dels seus molts escrits i novel·les. Aquí, doncs cal remarcar que en Climent és descendent de Can Moragues, de Vilasirvent (versió literària de can Geli, de Vilamacolum; la família que ens presentava a l’obra Les Closes). Pel que fa al personatge d’Artemísia, l’autora es va inspirar en Artemísia Gentilleschi (segle XVII), pintora del renaixement italià que va ser deixebla de Caravaggio i en les obres de les quals predominaven les dones com a símbol. D’aquesta inspiració es desprèn que Anglada dóna veu a les protagonistes femenines, per fer-les visibles en una època en les quals encara les dones no n’eren (com fa, també, a Les Closes). Maria Àngels Anglada es va implicar en la defensa de causes a les quals donar justícia, en la defensa dels pobles i de la dignitat humana, sempre recolzant-se en una documentació exhaustiva, per tal d’apropar-se a la realitat, des de la ficció. En el cas d’Artemísia, s’hi reflecteix un fet real i colpidor: la massacre de les fosses Ardeatines (l’assassinat de 335 civils italians el març de l’any 1944, a Roma, perpetrat per les tropes d’ocupació de l’Alemanya nazi).

Una novel·la que atraparà a adults i joves que estiguin interessat en la bellesa de les paraules, el món clàssic i, sobretot, la història d’alguns successos dramàtics succeïts a l’Europa del segle XX.

Edicions

[cat] Artemísia Columna Edicions 1989 88 pàgines
[cat] Artemísia Edicions 62 (butxaca) 1999 96 pàgines
[cat] Artemísia Brau edicions 2017 92 pàgines
[cast] Artemisia Editorial Juventud 1995 112 pàgines

Recursos

Maria Àngels Anglada va ser una escriptora: poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana (1930-1999) molt versàtil. En l’àmbit poètic (de tipus hel·lenístic) és autora de Díptic (1972), Kyparíssia (1980), Columnes d’hores (1990) i Arietta (1996). Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, Anglada va obtenir, l’any 1978, el premi Josep Pla per la seva obra Les Closes (1978), i també la Lletra d’Or, per Sandàlies d’escuma (1985). Alhora, una de les seves novel·les més conegudes, El violí d’Auschwitz (1994), ha estat traduïda a tretze idiomes, i se n’han venut més de cent mil exemplars, en català.

Al 2019, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent va publicar un volum anomenat El llegat de Maria Àngels Anglada, com a commemoració del vintè aniversari de la seva mort.

A banda, en aquest documental realitzat amb el suport de la Diputació de Girona, podeu trobar més informació sobre la seva vida i algunes de les seves obres:

Podeu consultar també la bibliografia:
Julià, Ll. Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada. (1a ed.), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2013.

No votes yet.
Please wait...

Comentar aquest llibre

Deixa una resposta