La drecera, Miquel Martín i Serra

La pèrdua de la innocència

Núria Costa Brugué

L’obra La drecera, publicada l’any 2020 per l’editorial Edicions del Periscopi, és una novel·la de l’escriptor Miquel Martín i Serra, autor català que ha rebut el XVIII Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada (2021). La novel·la s’enceta amb un sonet de Josep Carner: «Ajagut a la platja» i conclou amb un epíleg de Josep Maria Fonalleras.

«En una esplanada, hi havia aquell roure gegant que ens servia per enfilar-nos-hi o fer-hi cabanyes i en Pitu sempre deia que ja hi era abans que el mas i que hi continuaria sent quan del mas no en quedés ni una pedra.»

El narrador, de qui no en sabem el nom, ens explica en primera persona tres anys de la seva vida, que marcaran un camí propi i aniran conformant la seva identitat. Com bé diu el mateix autor, la història ens parla d’aquesta drecera entre dos etapes: el pas de la infància a l’adolescència. Aquest relat succeeix en un poblet indeterminat de l’Empordà, en una època que podria ser entre els anys 1970-1980; això es fa palès tant amb la manera de pensar del protagonista i el seu entorn, com els seus hobbies i les seves preocupacions. Els pares del personatge, que són treballadors, humils i honestos, són els masovers de la casa d’una família benestant de Barcelona que passen els caps de setmanes i les vacances a la Costa Brava. El nen, que ben aviat esdevindrà un noiet, ens fa partícips del contrast entre la família burgesa i les formes de vida del camp, en la qual hi tenen cabuda d’altres personatges: alguns amics i en Pitu del mas Bou, el mosso d’un mas proper. Aquest infant, que és feliç mirant còmics, fent cabanyes amb el seu amic Llenas, pujant d’amagatotis sobre les motos dels fills burgesos (que parlen castellà com a símbol d’estatus) i somiant en banyar-se a la piscina quan els amos no hi són, ben aviat descobrirà la cruesa de la vida, a partir de les decepcions, dels canvis en el paisatge i l’entorn i de la desesperació davant la pèrdua dels éssers estimats.

Tot i que el ritme d’aquesta narració és pausada, la veu natural i espontània que relata tots els esdeveniments, enganxa el lector. El lèxic és acurat i l’autor fa ús de l’economia del llenguatge, alhora que d’una prosa molt poètica, que ens va embolcallant.

La drecera, que és altament recomanable per a tot tipus de lectors, pot agradar especialment als joves d’avui dia que, tot i que viuen en una època diferent del protagonista, poden experimentar els mateixos sentiments, passions i canvis vitals.

Edicions

[cat] La drecera Edicions del Periscopi 2020 160 pàgines

Recursos

Miquel Martín conversa amb Marina Porras sobre La drecera, a TRESC, Comunitat de Cultura:

La drecera ha estat finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2020. Aquí us presentem un petit booktrailer de l’obra:

Trobareu més recursos a la pàgina web de l’editorial del Periscopi.

No votes yet.
Please wait...
Voting is currently disabled, data maintenance in progress.

Comentar aquest llibre

Deixa una resposta