Les conseqüències col·laterals de la guerra
Montserrat Campoy Mestres
Estem davant d’una autora poc convencional, filla de Prudenci Bertrana, que ens situa davant els horrors i les conseqüències d’una guerra que tan pot ser la que ens descriu, la Segona Guerra Mundial, com qualsevol altra sense nom i situada en un espai/temps indefinit.
Tres presoners alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Aquests tres presoners, que temps enrere haurien entrat al poblet com a vencedors, ara s’han d’adaptar a les circumstàncies de cada família on els ha tocat treballar, amb les simpaties i odis que despertaran en cadascuna.
Paral·lelament es narra la història d’una noia, embarassada de l’enemic i que també es troba amb la mateixa incomprensió que aquells que, d’alguna manera, són responsables de la seva situació. És en aquesta història on es poden percebre les conviccions feministes de l’autora, ja que posa sobre el paper la injustícia amb què es tractada la víctima d’un acte violent, fins i tot per a les mateixes dones, una qüestió encara molt actual.
La novel·la, breu però intensa, ens parla a parts iguals d’esperança, de rancúnia, d’odi i d’amor, així com també és un cant a l’antibel·licisme.
El llenguatge emprat per Bertrana és senzill però alhora ric perquè construeix una història fruit de l’abstracció de la història d’uns soldats que va conèixer durant la seva estada en un poblet de França després de la guerra i de la necessitat de compartir les seves experiències més doloroses viscudes a l’exili que va allargar-se deu anys. Un llenguatge fresc i colpidor que ens fa arribar el patiment dels quatre personatges: els tres soldats i la noia, i la impotència dels habitants del poble que creuen en la seva capacitat de redempció.
El fil conductor de la història és el cicle de la natura que no s’atura i que, fins i tot, enmig de les tragèdies i morts, una nova vida s’anuncia, a través del ventre de la noia i de l’oportunitat d’una nova vida per als soldats vençuts.
Bertrana no ens estalvia cap patiment i cap ensurt, més aviat al contrari, ens mostra tot el patiment d’una postguerra molt dura per als que van sobreviure, ja que sota la seva narració trobem un clam contra la guerra i la barbàrie i un anhel de llibertat.
Aquesta novel·la es completa amb una altra que es va publicar posteriorment, però que en realitat hauria hagut de publicar-se abans, Entre dos silencis, i que no va poder ser publicada a causa de la censura.
Edicions
| [cat] | Tres presoners | Editorial Albertí | 1957 | 140 pàgines |
| [cat] | Tres presoners | Club Editor Jove | 2007 / 2017 | 154 pàgines |
Recursos
Dins la segona temporada de la sèrie “Lady Travellers” de la televisió italiana Rai Storia, es va estrenar el 2017 un documental dedicat a Aurora Bertrana. El documental té com a fil conductor una entrevista a Mariàngela Vilallonga, catedràtica de filologia llatina a la Universitat de Girona i directora de la Càtedra universitària de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada – Carles Fages de Climent.
Per altra banda, M. Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, va impartir la conferència “Aurora Bertrana, entre la realitat i el desig” dins del cicle ‘El meu clàssic’, que es va emmarcar dins els actes commemoratius de l’Any Bertrana (2017). La presentació va anar a càrrec de la Dra. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
‘El meu clàssic’ és un programa de la Institució de les Lletres Catalanes que vol fomentar la lectura fent servir de prescriptors als escriptors catalans actuals. D’aquesta manera noms de la literatura catalana fan de lectors i comparteixen el valor de la lectura d’un clàssic de referència.
L’acte va estar organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració de l’Arts Santa Mònica de Barcelona.
Comentar aquest llibre